Menorca pel Clima

MANIFEST PER LA VAGA PEL CLIMA
MENORCA  DIA 27 DE SETEMBRE 2019

Un conjunt d’entitats i persones de Menorca hem decidit sumar-nos a la crida internacional que
s’està fent a favor del clima i volem convidar tota la ciutadania de l’illa a unir-se per aquesta qüestió.

Fa molts anys que la comunitat científica ve fent informes que adverteixen de greus conseqüències degut al canvi del clima causat per les activitats humanes. Però els governs no han respost a aquesta urgència i ara la ciutadania ha decidit alçar la veu.

El divendres 27 de setembre, s’ha convocat una vaga a tot el món per a forçar que es prenguin decisions que esponguin a l’interès general i evitar arribar a un punt de no retorn.

La fusió dels gels dels pols o de les glaceres, l’encadenament d’anys que superen la temperatura
màxima registrada a la història, la pujada gradual del nivell del mar o els canvis que s’estan veient en comportament de fauna i de flora, són ja indiscutibles i estan avalats de manera abundant per l’estament científic.

Les societats humanes no podem continuar amb la carrera suïcida de seguir usant combustibles fòssils i generant una cultura sense límits en un planeta que dóna tantes mostres de maltractament.

És cert que mantenim alguns dirigents públics que neguen tots els dictàmens i projecten missatges de populisme i d’ignorància respecte al problema que s’està gestant de manera accelerada. Però les generacions més joves han començat a alçar la veu davant el futur que els estem deixant.

Ha arribat l’hora de forçar els canvis des de baix, de fer sentir una protesta clara des dels carrers i les xarxes socials.

A Menorca, el símbol d’aquest model contaminant i abusador és la figura de la central elèctrica, que periòdicament genera notícies d’afectació a la salut pública i d’incompliment de normatives.

No volem que Menorca segueixi sent font de notícies tan negatives en qüestions ambientals.
Necessitam urgentment un canvi del model elèctric cap a renovables. Tenim tecnologia a l’abast que és molt més neta que la de la central i l’hem d’utilitzar sense més dilacions.

Demanam que el Pla de Descarbonització de Menorca es superi.
En 2020 hauríem de tenir al manco el 25 % d’electricitat provinent de renovables.
En 2025 ja hauria de ser el 80 %.
No estem demanant res impossible.

Hi ha inversors privats disposats a fer-ho viable i la feina pública s’ha d’orientar a
garantir la participació econòmica de la societat menorquina en les noves energies i, via Pla
Territorial Insular, a establir uns criteris territorials i de construcció que garanteixin la compatibilitat amb els valors de l’illa així com que les instal·lacions siguin plenament reversibles quan es posin a sòl rústic.

Per rebaixar les emissions contaminants de manera significativa, també hem de treballar per a
canviar els hàbits de transport, que a aquesta illa estan molt vinculats al vehicle privat.

Demanam millores substancials en el transport públic o compartit, que es puguin constatar en més freqüències, millors connexions i preus molt assequibles. Ho voldríem veure l’estiu pròxim.

Demanem que s’incentivin els desplaçaments urbans a peu o en vehicles lleugers i que es penalitzin els més contaminants.

Volem que els vaixells de càrrega deixin d’usar fuels pesants i que s’abandoni la idea de Menorca com a destí de megacreuers.

No serveixen les declaracions generalistes, necessitam iniciatives i mesures concretes i transparents.

No podrem construir un nou futur si seguim repetint els mateixos errors i si no incorporam les
millores en eficiència que es van posant a l’abast.

Creim que la gran quantitat de creixement urbanístic que encara està previst a les urbanitzacions del litoral de Menorca, ha de quedar completament condicionat a l’autoabastiment energètic i d’aigua pluvial.

Davant les perspectives del canvi climàtic, els planejaments generals haurien de contemplar, en 2020, incentius clars per a incorporar l’ús de cisternes d’aigua de pluja en tots els edificis nous i en
tots els que es rehabilitin. Si no es corregeix la dinàmica negativa dels recursos d’aigua, ens haurem
d’abastir de dessaladores que tenen un molt alt consum energètic.

Hem entrat en situació d’urgència.
No podem seguir aplicant ritmes lentíssims per a fer els canvis.

Necessitam polítiques valentes per orientar el sector agrari cap a produccions sanes, sense ús massiu
de pesticides, que tendeixin a abastir de manera prioritària les necessitats del mercat local i que
respectin el paisatge i els valors territorials de l’illa.

Hem d’ajudar els estudiants perquè es treballin tots aquests reptes a les aules.
Volem que es difongui de manera generalitzada la iniciativa 50/50 que incentiva l’estalvi energètic als centres escolars a canvi de garantir que el 50 % de les quantitats estalviades seran reinvertides en més accions similars i l’altra 50 % quedarà com a fons de lliure disposició dels centres.

Processos similars es podrien anar aplicant a d’altres centres de gran consum.

Necessitam que els actuals governants es comprometin de manera decidida amb aquestes consideracions.

La ciutadania també s’ha de comprometre en tot allò que està a l’abast de les decisions personals, de les empreses i dels diferents col·lectius.

Sabem que hi ha forts interessos econòmics que frenen qualsevol reconversió i per això cal que els representants públics sàpiguen que compten amb el suport ciutadà per tirar endavant polítiques tan necessàries com les comentades.

A canvi, els demanam que incorporin la idea d’urgència demà mateix.
Que accelerin els processos, que prioritzin les iniciatives a les seves agendes, que ofereixin informacions que la gent pugui entendre en relació als objectius i també a les dificultats que hi trobin.

Feim una crida general.
Els problemes relacionats amb el canvi climàtic afecten a tothom.
No diferencien entre religions, races, ideologies o nacionalitats.
Estem davant un problema transversal que molta gent ja cataloga d’emergència climàtica.
No volem que ningú es paralitzi de por.
Volem que tothom pensi què pot fer a partir d’ara mateix per intentar redreçar el rumb equivocat que fins ara hem duit.

Moltes gràcies.